Premi d'Assaig Irla 2016
Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l'Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l'espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer— se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són “els altres”.
Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s'ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N'estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l'actualitat.
Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.