Davant dels ulls del lector una plaça d'una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions. El desdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan la plaça s'omple d'una multitud de refugiats que, sobtadament desposseïts de les seves llars, hi arriben amb el tramvia.
La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts de qualsevol emoció o empatia, fa possible veure'ls com un conjunt de problemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar-ne les possibles carències i dificultats. Tulli realitza un exercici magistral d'escriptura envers la definició de la subjectivitat de la persona i de com s'enfronta als conflictes socials. En la seva literatura es poden percebre influències de José Saramago, Antonio Tabucchi o Paul Auster.